L’altre dia, la meva coordinadora em va explicar que hi havia una coordinació multidisciplinària sobre una de les infants que atenem al recurs. Normalment, a aquestes reunions no hi assistim, ja sigui perquè se celebren fora de l’horari laboral o perquè només hi participen els referents dels serveis. En aquesta ocasió, però, em va proposar d’assistir-hi i em va animar a presentar-me com a psicopedagoga en pràctiques.
Quan vam arribar a l’institut, la meva coordinadora em va presentar i em va fer molta il·lusió que ho fes referint-se a mi com a psicopedagoga, tot i que també va aclarir que actualment treballo al servei com a educadora referent.
A la reunió hi van assistir diversos professionals: el tutor, el coordinador pedagògic de 3r i 4t d’ESO, la referent de Serveis Socials Bàsics (SSB), la referent del SIS, la psicòloga del SOAF, una professional del CSMIJ, el professional de pantalles i jo.
He de reconèixer que estava força nerviosa. Em vaig preparar la informació que volia compartir, però la meva principal por era el posicionament, ja que era la meva primera reunió amb tants professionals i no sabia si el que diria seria adequat.
Tot i això, em va sorprendre positivament la naturalitat i la proximitat amb què tothom es va expressar. Vaig poder aportar informació concreta sobre la jove, fruit de la meva intervenció directa amb ella durant la setmana i per primer cop vaig parlar des d’una mirada més profunda i educativa. Crec que això va agradar tant a la meva coordinadora com a la referent de Serveis Socials, amb qui ja havia pogut treballar prèviament. També vaig sentir-me escoltada i valorada, especialment per la psicòloga del SOAF que atén la mare, ja que moltes de les informacions que li exposava les relacionava amb els resultats de la seva intervenció i amb els objectius que es planteja amb ella.
Malgrat això, encara em sento una mica insegura en aquests espais, ja que percebo que em falta experiència a l’hora de parlar i posicionar-me. Hi va haver moments en què crec que hauria pogut expressar més la meva visió, però vaig optar per callar per manca de seguretat.

Tot i així, considero que ha estat una experiència molt enriquidora que m’ha ajudat a prendre consciència del rol psicopedagògic i de la importància de la comunicació interprofessional.