Bona tarda a tots i totes,

El passat 3 de desembre vaig desenvolupar la segona activitat anomenada “La roda de la calma”. Aquesta tenia com a objectiu principal treballar la regulació emocional amb els infants d’entre 4 i 7 anys del centre obert. I es va estructurar en dues parts diferenciades.

En primer lloc, es va dur a terme la visualització del vídeo “La tècnica de la tortuga”, que presenta una estratègia senzilla i adaptada a la infància per afrontar situacions de desbordament emocional. Durant aquest moment, els infants van mostrar bona capacitat d’atenció i comprensió, i posteriorment van participar activament en el debat, reconeixent els passos descrits en el vídeo i reflexionant conjuntament maneres que els ajuden a recuperar la calma. Durant aquesta conversa, es va observar el respecte pel torn de paraula, l’escolta activa i la capacitat de reconèixer i valorar les aportacions dels companys.

Aquest procés d’interacció social i construcció compartida del coneixement s’alinea amb les aportacions de Vygotsky (1978), qui destaca la importància del treball col·laboratiu i de la interacció social com a motor del desenvolupament individual. En aquest sentit, l’activitat va permetre que els infants aprenguessin no només de l’adult, sinó també dels seus iguals, compartint experiències, estratègies i significats al voltant de la regulació emocional.

En la segona part de l’activitat, els infants val elaborar conjuntament un mural en forma de roda, on van plasmar diferents estratègies de regulació emocional que els ajuden quan se senten desbordats. Cada infant va ser capaç d’identificar i verbalitzar almenys una tècnica de regulació emocional, i va reconèixer positivament les estratègies proposades pels companys/es, valorant-les i respectant-les. El procés de creació va fomentar la creativitat, l’autonomia i el sentiment de pertinença, ja que els infants van percebre el recurs col·lectiu i propi, al qual poden recórrer sempre que ho necessitin.

Durant el desenvolupament de l’activitat van sorgir situacions espontànies que van posar de manifest la importància de les estratègies treballades. Davant de petits conflictes entre iguals, conjuntament amb l’acompanyament de les professionals, els infants van ser capaços de continuar l’activitat de manera positiva, sense enfadar-se ni abandonar la tasca. Aquest fet evidencia la funcionalitat del recurs i la transferència immediata dels aprenentatges emocionals a situacions reals.

A més, els infants van ser capaços d’identificar i donar importància a les emocions treballades en l’activitat anterior, fet que posa de manifest la necessitat de treballar la regulació emocional de manera transversal i continuada. Tal com assenyala Bisquerra (2000), l’educació emocional ha de ser entesa com un procés educatiu continu i permanent, orientat al desenvolupament de competències emocionals que permetin afrontar els reptes de la vida i augmentar el benestar personal i social. En aquesta línia, Bisquerra (2009) destaca que integrar l’educació emocional com a part del desenvolupament integral de la persona millora les relacions interpersonals i afavoreix la resiliència.

Des d’aquesta perspectiva, el nostre rol com a psicopedagogues sociocomunitàries adopta un paper essencial, impulsant els processos participatius que situen l’infant com a subjecte actiu del seu propi desenvolupament, afavorint el seu creixement personal. Així bé, podem dir que l’educació emocional esdevé un eix primordial per al benestar i la resiliència, contribuint a la construcció d’entorns més segurs, afectius i equitatius.

Pel que fa a l’avaluació de la intervenció, el grau de satisfacció ha estat molt elevat. Els infants reconeixen la roda de la calma com a un recurs positiu i útil, mostren interès per utilitzar-la en situacions de desregulació i expressen satisfacció pel fet d’haver-la elaborat conjuntament. Les sensacions generals de l’activitat han estat de participació, implicació i cohesió grupal.

Així bé, aquesta activitat ha reforçat la importància de treballar l’educació emocional mitjançant intervencions emocionals significatives, contextualitzades i sostingudes en el temps, així com treballar de manera transversal, en les dinàmiques quotidianes del centre, les competències desenvolupades en el projecte “El món dels sentiments: Aprendre a reconèixer, compartir i gestionar les emocions”.

Referències bibliogràfiques

Bisquerra, R. (2000). Educación emocional y bienestar. Barcelona: Praxis.

Bisquerra, R. (2009) Psicopedagogia de las emociones. Síntesis

Vygotsky, L. S. (1978). Mind in Society: The Development of Higher Psychological Processes. Cambridge, MA: Harvard University Press.