Aquesta sessió es va plantejar amb l’objectiu de treballar amb les famílies les habilitats de comunicació familiar, així com generar un espai de diàleg entorn, les emocions que aquesta desperta i la importància de la corresponsabilitat i del suport mutu en l’establiment de normes digitals dins de l’àmbit familiar.

Desenvolupament de la sessió:
Per iniciar la sessió, vaig fer un breu resum dels aspectes més destacats de la sessió anterior, per posar al dia aquells/es participants que no hi havien assistit a les anteriors.
Tot seguit, vaig adaptar una mica l’activitat inicial plantejada en el projecte, ja que la part pràctica de l’anterior sessió havia funcionat bé.
Vaig decidir començar amb una dinàmica que els i les fes reflexionar sobre els diferents estils de comunicació familiar, per tal que poguessin visibilitzar la importància de la corresponsabilitat i del suport mutu.
Primer vam fer un cercle. Jo sostenia la bobina de llana i vaig explicar que durant la dinàmica qui rebés la llana l’havia de passar a una altra persona explicant algun aspecte sobre la seva comunicació familiar. Podia ser tant un exemple de comunicació, com una fortalesa, una dificultat o alguna emoció que es generés a la llar a l’hora de comunicar-se.
Seguidament, vam començar la dinàmica i com que érem pocs/es participants, es va repetir el procés fins que totes les persones havien intervingut mínim dues vegades, creant de forma visual una xarxa.

Un cop teixida la xarxa, se’ls va convidar a reflexionar sobre què simbolitzava aquesta xarxa en termes de comunicació familiar. Alguns participants la van relacionar amb la fragilitat i el conflicte, altres van destacar la importància de parlar, escoltar i estar presents i algunes van reafirmar la necessitat de la unió perquè la xarxa no es deteriorés.
Tot seguit, es va demanar que tornessin a seure a les seves cadires i els/les vaig presentar un parell de situacions familiars amb dificultats comunicatives, que vaig llegir textualment:

“Una mare sola amb dos fills/es de 10 i 13 anys arriba a casa cansada després de la jornada laboral. El fill gran passa moltes hores amb el mòbil. Quan la mare li demana que deixi el mòbil per sopar o fer els deures, el fill respon amb enfadament o indiferència. Ella acaba cridant-lo o llevant-li el mòbil de manera brusca. El conflicte es repeteix gairebé cada dia i acaba sense diàleg.”

“Família amb dos adults referents (mare i parella) i un fill d’11 anys. La mare intenta limitar l’ús de la tauleta a les tardes. La parella, per evitar conflictes, permet que el nen l’usi més temps quan la mare no hi és. El nen aprofita aquesta diferència i genera discussions entre els adults.”

Un cop llegides, vam passar al debat sobre quines petites coses es podrien canviar en aquestes situacions perquè la comunicació fos més tranquil·la i clara. La conversa va fluir força bé i van sorgir experiències personals durant les discussions. A mesura que anaven parlant, jo anotava els aspectes clau a la pissarra i finalment els vam revisar conjuntament de manera visual, mostrant allò que ells/es mateixos/es havien identificat com necessari per treballar la comunicació.
La sessió va acabar amb una reflexió conjunta sobre els bloquejos que es generen. Es va exposar que aquestes sessions no ofereixen solucions tancades, sinó que cada família havia de posar-se petits compromisos i complir-los si volia obtenir resultats.
És cert que, a diferència de sessions anteriors, en aquesta vaig notar emocions remogudes per part d’algunes famílies.

Finalment, vaig remarcar que la comunicació és compartida i imperfecta, per validar l’esforç que havien fet i recordar que l’important era comprendre millor la manera com ens comuniquem per fer petits canvis que ajudin a cuidar-nos, sobretot dins de l’espai familiar.

Observacions:

• La dinàmica de la xarxa va facilitar la comprensió del concepte de comunicació que es treballava durant tota la sessió.
• Durant les discussions van sorgir temes com la sobrecàrrega, el cansament, l’ús de pantalles com a focus de conflicte i la falta d’acords entre adults.
• Les famílies van poder verbalitzar dificultats habituals del dia a dia. Inicialment, es mostraven més reservades, però a mesura que avançava la sessió es van implicar més i s’expressaven millor.
• Continua havent-hi poca crítica envers l’ús que fan els adults sobre la tecnologia, fet que pot generar incoherència en els missatges que transmeten.
• L’assistència d’ambdós referents familiars va ser especialment significativa, ja que va permetre observar la dinàmica entre adults i oferir un exemple positiu de corresponsabilitat, tot i que es van generar algunes tensions puntuals durant les activitats.
• Al ser la tercera sessió, em sentia més còmoda com a dinamitzadora i això va fer que el desenvolupament de la sessió fos molt fluid i espontani.

Reflexió:
Des del meu punt de vista, la sessió va complir els objectius plantejats. Les famílies van ser capaces d’identificar petites estratègies per millorar la comunicació i la gestió dels límits. No obstant això, considero important continuar realitzant sessions que consolidin aquests aprenentatges i seria idoni que un professional especialitzat pogués assistir per aprofundir en la temàtica de l’ús dels dispositius digitals.
Com a aspecte a millorar poso en rellevància l’assistència, ja que hagués estat interessant comptar amb més famílies en cada sessió i comptar amb les altres figures adultes que sostenten el nucli familiar per consolidar millor el concepte de corresponsabilitat.