Bona tarda a tots/es!

Ja arribem a la recta final d’aquestes pràctiques, i en aquesta entrada al blog m’agradaria fer una recollida de la valoració global i les conclusions finals del procés d’implementació del projecte d’intervenció psicopedagògica “El món dels sentiments: aprendre a reconèixer, compartir i gestionar les emocions” al centre obert Capicua. Aquesta reflexió permet fer una aproximació ajustada tant del desenvolupament de les activitats del projecte com dels resultats obtinguts, tenint en compte la temporalitat i les característiques dels infants participants.

Tot i que la intervenció ha estat breu, les quatre activitats implementades han permès crear espais significatius d’expressió, reflexió i aprenentatge emocional, fomentant la participació activa dels infants i un clima positiu. Al llarg de les sessions s’ha pogut observar una petita evolució gradual en la capacitat dels infants per identificar i verbalitzar les emocions bàsiques, així com per relacionar-les amb les vivències personals del seu dia a dia.

Un dels aspectes més destacables i rellevants del projecte han estat l’ús de recursos visuals, manipulatius i dinàmiques lúdiques, estratègies que han facilitat l’accés als continguts emocionals i han afavorit la implicació dels infants. Així mateix, la consecució d’algunes dinàmiques, com els espais de diàleg o la identificació de les emocions, ha ajudat a consolidar els primers aprenentatges i a donar paraules a allò que els infants sentien.

Pel que fa als resultats obtinguts, l’avaluació realitzada mitjançant les rúbriques d’avaluació , l’observació sistemàtica i els registres anecdòtics mostra que una part significativa dels infants han aconseguit identificar i anomenar les emocions bàsiques, expressar com es sentien de manera verbal o gràfica i participar activament en les dinàmiques grupals respectant el torn de paraula. També s’ha contemplat una primera aproximació cap l’ús d’estratègies senzilles de regulació  emocional, especialment amb l’acompanyament de l’adult, així com una millora en l’escolta activa i l’empatia entre iguals.

Per altra banda, l’avaluació i seguiment del projecte també ens destaca algunes limitacions. La temporalitat reduïda de la intervenció no permet donar resposta de manera profunda a totes les necessitats detectades a l’inici de la intervenció psicopedagògica , ni consolidar plenament les competències emocionals treballades. L’educació emocional és un procés progressiu que requereix continuïtat, experiències reals i un acompanyament constant (sobretot en l’etapa de desenvolupament) per part dels adults de referència, tant dins com fora del centre. En aquest sentit, el projecte no pretén resoldre aquestes necessitats, sinó oferir una primera aproximació estructurada que ajudi als infants a identificar, expressar i començar a regular les seves emocions.

Una altra dificultat detectada ha estat l’ús de l’escriptura com a un dels mitjans d’expressió emocional, especialment en els infants més petits, fet que ha requerit del suport adult constant. Aquesta limitació ha evidenciat la necessitat d’adaptar encara més els materials a l’edat evolutiva i de potenciar formats expressius alternatius, com el dibuix, el joc simbòlic o el llenguatge corporal.

Tanmateix, la valoració realitzada per l’educadora social reforça la percepció positiva del projecte, destacant la claredat de les exposicions, la bona preparació dels materials, la coherència entre objectius i activitats i la viabilitat del projecte dins la dinàmica quotidiana del centre. Així mateix, es destaca l’impacte positiu en la identificació de les emocions, el clima del grup i la convivència, així com la necessitat de continuar treballant l’educació emocional de manera transversal i sostinguda en el temps.

D’aquesta manera, podem concloure que el projecte ha tingut una valoració global positiva, destacant la necessitat de continuïtat de l’educació emocional dintre del centre. Tot i les limitacions derivades de la seva breu durada i l’adequació de les estratègies implementades, la intervenció ha contribuït a oferir als infants un primer vocabulari emocional, eines bàsiques d’autoregulació i espais de reflexió conjunta. Així mateix, aquesta experiència reforça la necessitat de continuar treballant les competències emocionals de manera continuada, tant des d’una intervenció directa com transversal, i obre la porta a futures propostes psicopedagògiques que incorporin també la família com a agent clau en l’educació emocional dels infants.

Hola a tots/es,

Prèviament a la implementació del projecte d’intervenció psicopedagògica, es va dur a terme una revisió i reestructuració dels objectius generals i específics inicialment plantejats. Aquest reajustament va respondre a la necessitat d’adequar-los a la temporalitat real del projecte i del context d’intervenció. Així mateix, es va buscar garantir la coherència entre allò que es volia assolir i les possibilitats reals d’acció i d’impacte de la intervenció.

Aquesta reformulació va permetre passar d’uns objectius inicialment massa amplis i ambiciosos a uns objectius més realistes i concrets, centrats en la introducció de les competències emocionals bàsiques. Tanmateix, es van ajustar els indicadors de resultat, amb l’objectiu que fossin mesurables i observables, fet que ha facilitat una avaluació més rigorosa i ajustada del projecte. Així mateix, aquesta adequació dels indicadors de resultat va ser clau per valorar de manera objectiva el grau d’assoliment dels objectius plantejats.

L’avaluació del projecte d’intervenció psicopedagògica es va entendre com un procés sistemàtic i continu, orientat tant a analitzar el desenvolupament de les activitats com a valorar els resultats obtinguts. Tal com assenyala Ander-Egg (1982), avaluar implica recollir i analitzar informació rellevant amb l’objectiu d’emetre judicis fonamentats i prendre decisions de millora. D’aquesta manera, l’avaluació ha resultat una eina essencial per ajustar la intervenció al llarg del procés i reflexionar sobre l’impacte real de les activitats implementades.

Així mateix, els nous objectius el projecte van quedar definits de la següent manera:

Objectiu general

Afavorir que els infants d’entre 4 i 7 anys iniciïn el reconeixement, l’expressió i la regulació bàsica de les emocions, mitjançant quatre activitats socioeducatives vivencials i lúdiques.

Objectius específics

– Identificar i anomenar les emocions bàsiques (alegria, tristesa, ràbia, por, amor i calma), utilitzant suports visuals i situacions properes al seu dia a dia.

– Expressar verbalment o gràficament com se senten en situacions quotidianes.

– Relacionar emocions amb vivències personals, reconeixent situacions que els generen diferents estats emocionals.

– Conèixer i utilitzar estratègies senzilles de regulació emocional, amb acompanyament adult, en situacions de desregulació o malestar.

– Reconèixer qualitats personals pròpies, afavorint una imatge positiva d’un mateix i el respecte per les diferències individuals.

– Participar en dinàmiques grupals respectant el torn de paraula, mostrant escolta activa i una actitud respectuosa envers els companys/es.

Tanmateix, es va dur a terme una adequació dels objectius de cadascuna de les activitats desenvolupades, assegurant que aquests estiguessin alineats amb els objectius generals del projecte i adaptats a les condicions i característiques del context i participants del projecte d’intervenció psicopedagògica. Aquest treball previ d’anàlisi i reajustament va resultar essencial per tal de garantir una implementació més coherent i una avaluació més significativa i fonamentada.

D’aquesta manera, podem dir que aquesta adequació ha contribuït significativament en la millora de la qualitat del projecte, facilitant tant el seguiment del procés com la valoració dels resultats finals.

A continuació adjunto la presentació dels objectius del projecte d’intervenció, els objectius de cadascuna de les activitats implementades i els indicadors de resultat reajustats.

Presentació reestructuració objectius i indicadors de resultat projecte d’intervenció psicopedagògica

https://www.canva.com/design/DAG-Y6jQJww/N7ex7u02xOYiL-0z1uU2jA/edit?utm_content=DAG-Y6jQJww&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Referències bibliogràfiques

Ander-Egg, E. (1982) Metodología de trabajo social. Barcelona: El Ateneo. https://www.academia.edu/9409866/Libro_Metodolog%C3%ADa_Trabajo_Social