Bona nit a tots/es,

Tot i que encara no he finalitzat les pràctiques curriculars, considero important fer una mirada enrere sobre tot el procés viscut fins al moment, amb la finalitat de prendre consciència dels aprenentatges assolits i de les competències desenvolupades al llarg del pràcticum. Aquesta reflexió m’ha permès identificar el creixement tant a nivell professional com personal, així com consolidar la meu paper com a futura psicopedagoga en un context socioeducatiu real.

Entre les diferents funcions desenvolupades al centre, la creació del projecte d’intervenció psicopedagògica ha estat una experiència realment significativa. Aquest procés m’ha permès realitzar un diagnòstic previ de les necessitats psicopedagògiques dels infants, a partir de l’observació, la coneixença de l’entorn i la informació aportada per les professionals del centre. Aquest primer pas va ser primordial per tal d’entendre la realitat dels infants, el funcionament del centre obert i les dinàmiques quotidianes que s’hi desenvolupen.

A partir d’aquest diagnòstic, he pogut dissenyar, implementar i avaluar un projecte d’intervenció psicopedagògica ajustat a les necessitats observades, al context, als recursos disponibles, a la temporalitat i la metodologia emprada. Aquest procés m’ha permès seleccionar els recursos pedagògics més adients, identificar possibles limitacions i realitzar les adequacions necessàries durant la seva implementació, amb la finalitat de garantir en tot moment la coherència i la idoneïtat de la intervenció. Així bé, he pogut desenvolupar competències vinculades a l’aplicació de coneixements teòrics en entorns poc coneguts i la resolució de problemes, analitzant de manera crítica aquells factors que podien dificultar el desenvolupament del projecte.

Gràcies a la confiança que m’ha proporcionat tant les professionals del centre com la tutora del centre de pràctiques, he tingut l’oportunitat de crear, conduir i avaluar un projecte d’intervenció propi, assumint un rol actiu i responsable en totes les seves fases. L’acompanyament i l’orientació de la tutora del centre han estat fonamentals per valorar diferents opcions d’intervenció i prendre decisions ajustades a la realitat del grup, fet que ha enriquit notablement el procés d’aprenentatge.

També, m’agradaria destacar especialment el treball en equip realitzat amb totes les professionals del centre Capicua. Poder formar part d’un equip proper i obert a la reflexió compartida ha facilitat enormement la meva estada al centre i ha conduit a augmentar la meva confiança en la meva tasca com a psicopedagoga. En tot moment m’he sentit recolzada, escoltada i acompanyada, fet que ha ajudat a la meva participació activa i implicació real en la dinàmica del centre.

Aquestes competències no només les he adquirit a través del projecte d’intervenció  psicopedagògica, sinó al llarg de tot el procés de pràctiques. Les professionals m’han fet partícip del funcionament global del centre, permetent-me comprendre el context dels infants, conèixer les famílies i establir una relació propera amb els nens i nenes. Aquesta experiència m’ha ajudat a entendre que la tasca psicopedagògica no és només les intervencions puntuals o projectes concrets, sinó que es construeix des de l’observació constant, l’adequació a les necessitats canviants, l’acompanyament emocional, educatiu i social, el treball amb les famílies i la revisió continua dels plans d’intervenció.

Tanmateix, gràcies a la projecte d’intervenció psicopedagògic desenvolupat, he pogut consolidar la importància de l’educació emocional per al desenvolupament integral dels infants i per a la millora de les relacions socials. Aquest tipus d’intervencions contribueixen a afavorir la convivència del grup i el desenvolupament de competències com l’empatia, l’autoconsciència, l’escolta activa, el respecte del torn de paraula i la responsabilitat. Així mateix, aquest projecte ha actuat com un suport a la tasca educativa , reforçant la idea que les situacions quotidianes són l’escenari principal on es posen en pràctica els aprenentatges emocionals, treballant-los de manera transversal en les dinàmiques del centre.

Així bé, considero que els coneixements adquirits durant la meva estada en les pràctiques estan relacionades amb els continguts treballats en les següents assignatures del màster com, Tendències psicopedagògiques contemporànies i Fonaments de l’assessorament i la intervenció psicopedagògica, en la detecció de necessitats i la planificació de la intervenció. Tanmateix, l’assignatura d’Obtenció d’evidències per a la intervenció psicopedagògica en la creació i aplicació d’instruments d’avaluació, i l’assignatura d’Avaluació i intervenció psicopedagògica en adoptar una mirada crítica i contextualitzada sobre la pràctica professional.

D’aquesta manera, penso que aquesta experiència m’ha permès conèixer de primera mà les funcions que es desenvolupen dintre d’un servei d’intervenció socioeducativa i entendre com la psicopedagogia pot complementar-se amb la tasca de l’educació social i la integració social. Així bé, aquesta experiència m’ha resultat realment enriquidora ja que, m’ha permès ampliar els meus coneixements, ha reforçat la meva vocació professional i ha complert plenament les expectatives inicials amb les que vaig iniciar aquest procés de pràctiques.

Aquest dilluns hem començat aquesta nova aventura.

Provant d’aplicar els coneixements apresos aquests mesos en un entorn conegut per mi, però amb la mirada psicopedagògica per aportar més valor a la tasca comunitària que fa a la ciutat d’Igualada, l’associació Salut Mental Anoia.

Bona tarda a tots/es!

Ja arribem a la recta final d’aquestes pràctiques, i en aquesta entrada al blog m’agradaria fer una recollida de la valoració global i les conclusions finals del procés d’implementació del projecte d’intervenció psicopedagògica “El món dels sentiments: aprendre a reconèixer, compartir i gestionar les emocions” al centre obert Capicua. Aquesta reflexió permet fer una aproximació ajustada tant del desenvolupament de les activitats del projecte com dels resultats obtinguts, tenint en compte la temporalitat i les característiques dels infants participants.

Tot i que la intervenció ha estat breu, les quatre activitats implementades han permès crear espais significatius d’expressió, reflexió i aprenentatge emocional, fomentant la participació activa dels infants i un clima positiu. Al llarg de les sessions s’ha pogut observar una petita evolució gradual en la capacitat dels infants per identificar i verbalitzar les emocions bàsiques, així com per relacionar-les amb les vivències personals del seu dia a dia.

Un dels aspectes més destacables i rellevants del projecte han estat l’ús de recursos visuals, manipulatius i dinàmiques lúdiques, estratègies que han facilitat l’accés als continguts emocionals i han afavorit la implicació dels infants. Així mateix, la consecució d’algunes dinàmiques, com els espais de diàleg o la identificació de les emocions, ha ajudat a consolidar els primers aprenentatges i a donar paraules a allò que els infants sentien.

Pel que fa als resultats obtinguts, l’avaluació realitzada mitjançant les rúbriques d’avaluació , l’observació sistemàtica i els registres anecdòtics mostra que una part significativa dels infants han aconseguit identificar i anomenar les emocions bàsiques, expressar com es sentien de manera verbal o gràfica i participar activament en les dinàmiques grupals respectant el torn de paraula. També s’ha contemplat una primera aproximació cap l’ús d’estratègies senzilles de regulació  emocional, especialment amb l’acompanyament de l’adult, així com una millora en l’escolta activa i l’empatia entre iguals.

Per altra banda, l’avaluació i seguiment del projecte també ens destaca algunes limitacions. La temporalitat reduïda de la intervenció no permet donar resposta de manera profunda a totes les necessitats detectades a l’inici de la intervenció psicopedagògica , ni consolidar plenament les competències emocionals treballades. L’educació emocional és un procés progressiu que requereix continuïtat, experiències reals i un acompanyament constant (sobretot en l’etapa de desenvolupament) per part dels adults de referència, tant dins com fora del centre. En aquest sentit, el projecte no pretén resoldre aquestes necessitats, sinó oferir una primera aproximació estructurada que ajudi als infants a identificar, expressar i començar a regular les seves emocions.

Una altra dificultat detectada ha estat l’ús de l’escriptura com a un dels mitjans d’expressió emocional, especialment en els infants més petits, fet que ha requerit del suport adult constant. Aquesta limitació ha evidenciat la necessitat d’adaptar encara més els materials a l’edat evolutiva i de potenciar formats expressius alternatius, com el dibuix, el joc simbòlic o el llenguatge corporal.

Tanmateix, la valoració realitzada per l’educadora social reforça la percepció positiva del projecte, destacant la claredat de les exposicions, la bona preparació dels materials, la coherència entre objectius i activitats i la viabilitat del projecte dins la dinàmica quotidiana del centre. Així mateix, es destaca l’impacte positiu en la identificació de les emocions, el clima del grup i la convivència, així com la necessitat de continuar treballant l’educació emocional de manera transversal i sostinguda en el temps.

D’aquesta manera, podem concloure que el projecte ha tingut una valoració global positiva, destacant la necessitat de continuïtat de l’educació emocional dintre del centre. Tot i les limitacions derivades de la seva breu durada i l’adequació de les estratègies implementades, la intervenció ha contribuït a oferir als infants un primer vocabulari emocional, eines bàsiques d’autoregulació i espais de reflexió conjunta. Així mateix, aquesta experiència reforça la necessitat de continuar treballant les competències emocionals de manera continuada, tant des d’una intervenció directa com transversal, i obre la porta a futures propostes psicopedagògiques que incorporin també la família com a agent clau en l’educació emocional dels infants.

Hola a tots/es,

Prèviament a la implementació del projecte d’intervenció psicopedagògica, es va dur a terme una revisió i reestructuració dels objectius generals i específics inicialment plantejats. Aquest reajustament va respondre a la necessitat d’adequar-los a la temporalitat real del projecte i del context d’intervenció. Així mateix, es va buscar garantir la coherència entre allò que es volia assolir i les possibilitats reals d’acció i d’impacte de la intervenció.

Aquesta reformulació va permetre passar d’uns objectius inicialment massa amplis i ambiciosos a uns objectius més realistes i concrets, centrats en la introducció de les competències emocionals bàsiques. Tanmateix, es van ajustar els indicadors de resultat, amb l’objectiu que fossin mesurables i observables, fet que ha facilitat una avaluació més rigorosa i ajustada del projecte. Així mateix, aquesta adequació dels indicadors de resultat va ser clau per valorar de manera objectiva el grau d’assoliment dels objectius plantejats.

L’avaluació del projecte d’intervenció psicopedagògica es va entendre com un procés sistemàtic i continu, orientat tant a analitzar el desenvolupament de les activitats com a valorar els resultats obtinguts. Tal com assenyala Ander-Egg (1982), avaluar implica recollir i analitzar informació rellevant amb l’objectiu d’emetre judicis fonamentats i prendre decisions de millora. D’aquesta manera, l’avaluació ha resultat una eina essencial per ajustar la intervenció al llarg del procés i reflexionar sobre l’impacte real de les activitats implementades.

Així mateix, els nous objectius el projecte van quedar definits de la següent manera:

Objectiu general

Afavorir que els infants d’entre 4 i 7 anys iniciïn el reconeixement, l’expressió i la regulació bàsica de les emocions, mitjançant quatre activitats socioeducatives vivencials i lúdiques.

Objectius específics

– Identificar i anomenar les emocions bàsiques (alegria, tristesa, ràbia, por, amor i calma), utilitzant suports visuals i situacions properes al seu dia a dia.

– Expressar verbalment o gràficament com se senten en situacions quotidianes.

– Relacionar emocions amb vivències personals, reconeixent situacions que els generen diferents estats emocionals.

– Conèixer i utilitzar estratègies senzilles de regulació emocional, amb acompanyament adult, en situacions de desregulació o malestar.

– Reconèixer qualitats personals pròpies, afavorint una imatge positiva d’un mateix i el respecte per les diferències individuals.

– Participar en dinàmiques grupals respectant el torn de paraula, mostrant escolta activa i una actitud respectuosa envers els companys/es.

Tanmateix, es va dur a terme una adequació dels objectius de cadascuna de les activitats desenvolupades, assegurant que aquests estiguessin alineats amb els objectius generals del projecte i adaptats a les condicions i característiques del context i participants del projecte d’intervenció psicopedagògica. Aquest treball previ d’anàlisi i reajustament va resultar essencial per tal de garantir una implementació més coherent i una avaluació més significativa i fonamentada.

D’aquesta manera, podem dir que aquesta adequació ha contribuït significativament en la millora de la qualitat del projecte, facilitant tant el seguiment del procés com la valoració dels resultats finals.

A continuació adjunto la presentació dels objectius del projecte d’intervenció, els objectius de cadascuna de les activitats implementades i els indicadors de resultat reajustats.

Presentació reestructuració objectius i indicadors de resultat projecte d’intervenció psicopedagògica

https://www.canva.com/design/DAG-Y6jQJww/N7ex7u02xOYiL-0z1uU2jA/edit?utm_content=DAG-Y6jQJww&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Referències bibliogràfiques

Ander-Egg, E. (1982) Metodología de trabajo social. Barcelona: El Ateneo. https://www.academia.edu/9409866/Libro_Metodolog%C3%ADa_Trabajo_Social

Bona nit a tots/es,

El passat 3 de desembre vaig desenvolupar la quarta dinàmica del pla d’intervenció, anomenada El cercle màgic. Aquesta tenia com a objectiu principal afavorir la consciència emocional i la reflexió personal dels infants mitjançant la creació d’un espai de calma al final de la jornada. Es tracta d’una proposta senzilla però significativa, orientada a ajudar els infants a identificar i verbalitzar les seves emocions, expressar experiències positives viscudes durant el dia i fomentar habilitats socials com el respecte del torn de paraula, l’escolta activa i l’empatia. Alhora, es buscava integrar aquest espai de reflexió emocional com un hàbit dins la rutina diària del centre.

La dinàmica desenvolupada ha consistit a realitzar una rotllana amb tot el grup un cop finalitzades les activitats del centre. En aquest espai, cada infant ha tingut l’oportunitat de respondre, de manera individual i respectant el torn de paraula, a dues preguntes clau: Com em sento? i Què és el que més m’ha agradat del dia?. La finalitat d’aquesta estratègia ha estat reduir el nivell d’activació després de la jornada, prendre consciència de l’estat emocional propi i posar el focus en aspectes positius del dia a dia.

Així mateix, ha estat possible començar a observar els primers resultats del treball emocional realitzat en les sessions prèvies del projecte. Alguns infants han mostrat una major facilitat a l’hora de reconèixer com se sentien i d’associar una emoció concreta amb una vivència personal, fet que evidencia un progrés en la consciència emocional i una interiorització gradual dels continguts treballats anteriorment.

Tot i que les professionals del centre valoren aquesta dinàmica com una pràctica necessària i rellevant —i manifesten que anys enrere ja s’havia implementat de manera habitual—, les característiques del funcionament del centre durant aquestes setmanes, marcades per la realització de tallers familiars i altres activitats que han ocupat el temps disponible, han dificultat la seva continuïtat. Per aquest motiu, de moment, només s’ha pogut dur a terme en una ocasió, amb la previsió de reprendre-la a partir del 14 de gener, després de les vacances de Nadal. S’ha acordat realitzar-la el dimecres 14.

Malgrat haver-se realitzat únicament un dia, els resultats observats han estat força positius. Inicialment, alguns infants mostraven vergonya o certa resistència a expressar com se sentien o a compartir què els havia agradat més o menys del dia. No obstant això, a mesura que la dinàmica avançava, van anar adquirint més seguretat i fluïdesa en les seves intervencions. En aquest procés ha estat clau l’acompanyament de les professionals del centre i el meu propi, ajudant-los a posar paraules a les emocions i validant les seves vivències.

Cal destacar que, excepte un infant que no va voler verbalitzar com se sentia perquè estava enfadat, la resta van mostrar una bona predisposició a participar. Aquesta situació, lluny de considerar-se una dificultat, va esdevenir una oportunitat per observar la importància del respecte pels temps emocionals de cada infant i la necessitat d’un acompanyament ajustat. Durant la dinàmica es van evidenciar bones habilitats comunicatives i socials, com el respecte del torn de paraula, l’escolta activa i l’atenció envers les aportacions dels companys/es, contribuint a generar un clima de confiança i cohesió grupal.

Pel que fa a l’assoliment dels objectius, tot i la limitació temporal, es pot afirmar que s’han assolit parcialment. Els infants han pogut identificar i verbalitzar les seves emocions, expressar experiències positives viscudes durant la jornada i practicar habilitats socials bàsiques. Tanmateix, l’objectiu d’integrar hàbits de reflexió emocional com a part de la rutina diària del centre queda pendent, a l’espera de valorar si aquesta dinàmica es pot consolidar de manera estable en el funcionament quotidià.

Una possible proposta de millora per superar la dificultat de manca de temps seria incorporar aquesta dinàmica a l’inici de l’activitat, en lloc de situar-la al final de la jornada. En algunes ocasions, quan els infants es troben immersos en activitats que els resulten especialment motivadores, com el joc lliure o el joc simbòlic, mostren resistència a interrompre-les per iniciar una altra activitat. Situar l’espai de reflexió emocional a l’inici podria facilitar una millor disposició dels infants, assegurar-ne la continuïtat i afavorir una entrada més calmada i conscient a la dinàmica del centre.

Les valoracions per part de les professionals han estat positives, destacant que es tracta d’una dinàmica interessant i adequada per treballar les emocions i reforçar el vincle amb els infants. En aquest sentit, s’ha expressat la voluntat de donar-li continuïtat i observar-ne l’impacte a mitjà termini.

En definitiva, aquesta sessió posa de manifest la importància de generar espais de calma i reflexió emocional dins el context del centre obert. Tot i les dificultats organitzatives, la resposta dels infants i la valoració de l’equip professional reforcen la necessitat de continuar apostant per aquest tipus de dinàmiques com a eina clau per al benestar emocional i la convivència del grup.

Bona nit a tots/es,

El passat 10 de desembre vaig desenvolupar la tercera activitat anomenada “ Tots som especials”. Aquesta tenia l’objectiu d’afavorir el desenvolupament de l’autoconcepte i l’autoestima dels infants mitjançant una activitat creativa d’expressió personal. A través d’aquesta proposta s’ha buscat que els infants poguessin identificar i expressar qualitats, habilitats i característiques pròpies, potenciar una imatge positiva d’ells/es mateixos i fomentar l’expressió emocional, la creativitat, l’autonomia i el respecte per la diversitat.

L’activitat desenvolupada va consistir en dibuixar la pròpia mà en un full i escriure, en cadascun dels cinc dits, una qualitat, habilitat o paraula que els descrigués o que els agradés d’ells/es mateixos. Un cop finalitzada aquesta part, els infants han pogut decorar lliurement el full segons els seus gustos, promovent així la imaginació i la presa de decisions personals durant el procés creatiu. Tanmateix, al finalitzar aquesta activitat, alguns infants han decidit prendre el recurs a casa i d’altres guardar-lo en la carpeta que tenen al centre, d’aquesta manera poden veure’l sempre que ho desitgin.

Cal destacar que inicialment la sessió estava plantejada amb una metodologia diferent, que incloïa dues activitats més complexes a nivell lingüístic. Aquestes consistien: d’una banda, escriure una qualitat del company/a en un pètal que finalment formaria una flor conjunta, i l’altra part, identificar qualitats pròpies a partir de les lletres del nom de cada infant. Conjuntament amb l’educadora social del centre, es va considerar necessari adaptar la proposta tenint en compte el temps disponible i les característiques del grup. La complexitat del llenguatge i l’escriptura es va identificar com un factor que podia dificultar el desenvolupament real de l’activitat, motiu pel qual es va optar per simplificar-la.

Aquesta adaptació també va comportar que l’activitat fos realitzada pel grup d’infants d’entre 6 i 7 anys, mentre que els infants més petits duen a terme una altra activitat amb la resta de professionals del centre. Aquesta decisió va permetre oferir una atenció més individualitzada i un millor acompanyament durant el desenvolupament de la tasca.

En un primer moment, als infants els va costar entendre la dinàmica i trobar paraules que els descriguessin de manera positiva. Tot i això, amb l’acompanyament de l’educadora i el meu suport, van poder avançar progressivament en l’activitat. Per facilitar el procés, es va utilitzar una pissarra com a recurs compartit: els infants explicaven què volien expressar i, conjuntament, es buscava la paraula més adequada per escriure-la. Aquesta estratègia va afavorir la participació, la comunicació i el respecte pel torn de paraula.

El clima del grup ha estat molt positiu. En tractar-se d’un grup reduït, s’ha generat un ambient de confiança i col·laboració, on els infants s’han ajudat mútuament i han mostrat empatia davant les dificultats dels companys i companyes. El grau de satisfacció ha estat elevat, ja que els infants s’han mostrat participatius i implicats, tot i les dificultats inicials per expressar-se verbalment o per escrit. En alguns casos, s’ha observat que tendien a copiar paraules dels companys, fet que posa de manifest la necessitat de continuar treballant l’autoconeixement i el llenguatge emocional de manera progressiva.

Pel que fa a l’assoliment dels objectius, es considera que aquests s’han complert. Els infants han pogut identificar i expressar qualitats i habilitats personals, s’ha afavorit l’expressió emocional i s’ha reforçat el respecte per la diversitat i la valoració de les diferències individuals.

Aquesta sessió posa de manifest la importància de treballar l’autoconcepte i l’autoestima des d’edats primerenques. Els infants amb una autoestima més baixa acostumen a tenir més dificultats per afrontar els reptes quotidians i poden desenvolupar autocrítiques destructives que generen insatisfacció personal. Tal com assenyala Branden (2010), una autoestima elevada prepara millor les persones per afrontar dificultats, establir relacions sanes i desenvolupar-se emocionalment. Així mateix, Montoya i Sol (2001) destaquen que l’autoestima ens nodreix i ens permet gaudir dels entorns i situacions en què ens trobem.

Finalment, aquesta sessió m’ha fet reflexionar sobre la necessitat d’incorporar, en futures intervencions, dinàmiques més lúdiques i basades en el joc per treballar l’autoconcepte i l’autoestima. Tot i que l’escriptura és una habilitat essencial i aporta beneficis, pot limitar l’expressió emocional en alguns infants. Per aquest motiu, considero que combinar activitats creatives amb propostes més vivencials pot afavorir una participació més espontània i significativa.

En definitiva, la valoració global de la sessió és positiva i aporta aprenentatges rellevants per continuar ajustant i millorant el pla d’intervenció i futures actuacions, reforçant la importància de treballar l’autoestima de manera continuada i adaptada a les necessitats reals dels infants del centre obert.

Referències bibliogràfiques

Branden, N. (2010). Cómo mejorar su autoestima. Paidos Iberica.

Montoya, M. Á., & Sol, C. E. (2001). Autoestima. Estrategias para vivir mejor con técnicas de PNL y desarrollo humano. México: Pax México.

Al llarg de la implementació del pla d’intervenció al centre obert, s’ha fet especialment evident la importància de la gestió emocional com a element clau per al benestar dels infants, les relacions entre iguals i el seu correcte desenvolupament personal i social. Les diferents sessions han permès observar com les emocions són presents de manera constant en el dia a dia del centre i com la manera de gestionar-les influeix directament en la convivència i el clima grupal.

En aquest context, les activitats centrades en les emocions han anat més enllà de simples exercicis educatius, esdevenint autèntiques oportunitats perquè els infants desenvolupin una consciència emocional que els acompanyarà al llarg de la seva vida. Tal com destaca Cassà (2005), treballar de manera sistemàtica el reconeixement i la gestió de les emocions des d’edats primerenques permet assentar les bases d’un desenvolupament saludable i equilibrat, preparant els infants per afrontar els reptes futurs amb més confiança.

Durant el desenvolupament de les activitats, els conflictes han esdevingut una oportunitat d’aprenentatge. Lluny de ser entesos com un obstacle, han permès posar en pràctica les dinàmiques i estratègies treballades al llarg de la intervenció, facilitant que els infants poguessin aplicar els recursos de gestió emocional en situacions reals.

D’aquesta manera, les activitats proposades han ofert espais per reconèixer les pròpies emocions i avançar cap a la comprensió que aquestes són necessàries i han d’aparèixer, però que cal aprendre a gestionar-les de manera adequada. Durant aquest procés, i al llarg de la meva estància en les pràctiques, s’ha posat de manifest que no tots els infants disposen del mateix nivell d’habilitats emocionals. Així mateix, alguns s’han mostrat molt participatius i motivats, mentre que d’altres han evidenciat certa resistència a participar o a implicar-se en les dinàmiques. Aquesta resistència no s’ha entès com una limitació de la intervenció, sinó com una font d’informació rellevant que permet repensar les estratègies utilitzades i explorar noves formes de motivar i incloure tots els infants.

Un altre aspecte destacable que ha aparegut al llarg de la intervenció és que el desenvolupament de la regulació emocional no depèn únicament de l’infant, sinó que es construeix a través de la interacció amb la família, els iguals i els adults de referència del centre. Aquests agents contribueixen a configurar la manera com les emocions es manifesten i s’expressen, així com les estratègies que s’utilitzen per gestionar-les de forma respectuosa i segura segons cada situació. Tal com assenyalen Gross i Muñoz (1995), la presència de respostes desadaptatives per part dels adults pot dificultar que els infants desenvolupin estratègies adequades de regulació emocional, fet que reforça la importància de la coherència educativa i el modelatge positiu.

Una altre dificultat observada ha estat el llenguatge i l’expressió escrita, especialment a l’hora de posar paraules al que senten. Tot i això, aquesta limitació no ha estat un impediment pel desenvolupament de les activitats, sinó que ha mostrat la necessitat de treballar aquestes habilitats de manera transversal i progressiva. La dificultat per verbalitzar les emocions és esperable en aquestes edats, però esdevé un aspecte clau a treballar per afavorir, a llarg termini, una millor competència emocional.

D’aquesta manera, la intervenció ha evidenciat la necessitat de donar continuïtat al treball de la gestió emocional dins del centre. Tot i la bona predisposició i la participació dels infants, s’observa que encara presenten dificultats per identificar i expressar les emocions, fet que reforça que l’educació emocional ha de ser un procés sostingut en el temps i integrat de manera transversal en les dinàmiques quotidianes del centre.

L’enfocament constructivista ens proporciona un marc idoni i, un adient punt de partida per tal de dissenyar la nostre intervenció, donat que, entén l’aprenentatge com un procés actiu de construcció de significat a partir de la experiència i la interacció social (Monereo & Solé, 1999).

Tan bon punt es van plantejar les activitats i tasques per el desenvolupament de la intervenció psicopedagògica, vam tenir el suport incondicional de les professionals de la entitat. Tant l’educadora social com la integradora ha seguit les pautes marcades i han desenvolupat la intervenció amb eficiència. És a dir, han exercit una funció de guia (Coll, 1999).

La participació guiada, és a dir, tota aquella intervenció que suposa una situació educativa a la que s’ajudi a l’alumnat, en el nostre cas, als adults amb problemàtica en salut mental, proporcionar els recursos necessaris per tal de dominar progressivament les estratègies que s’han de posar en marxa (Bakken, et. al, 2021).

El fet constatat és que les professionals de la entitat han format part des de el principi del plantejament de la intervenció, han esdevingut una part important del procés i, per tant, això s’ha traduit en una implicació digna de ser reconeguda.

Referències bibliogràfiques:

Bakken, R. K., Næss, K.-A. B., Lemons, C. J., & Hjetland, H. N. (2021). A Systematic Review and Meta-Analysis of Reading and Writing Interventions for Students with Disorders of Intellectual Development. Education Sciences, 11(10), 638. https://doi.org/10.3390/educsci11100638

Monereo, C. [Carles] & Solé, I. (coords.) (1999) El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza (“Psicologia”) A Badia, A. [Antoni]; Mauri, T. [Teresa] i Monereo, C. [Carles] (coords.) La práctica psicopedagógica en educación no formal. 2004. Fundació UOC.

Solé, I. [Isabel] (1998) Estrategias de lectura. Editorial Graó. Barcelona

Per tal de reforçar la dimensió d’autonomia personal i participació comunitaria, es planteja incorporar un nou objectiu específic per l’assoliment de l’anomenada dimensió.

“Exercir l’autonomia en la presa de decisions quotidianes relacionades amb la lectura de textos funcionals i incrementar la participació activa en activitats de la comunitat”

Aquest objectiu s’alinea amb el model de recuperació en salut mental que determina la millora de la persona com un procés d’apoderament, d’autogestió del benestar i de construcció d’una vida plena i significativa, en què la persona recupera el control de la seva vida i participa activament en la comunitat (Anthony, 1993).

Per tal de mesurar i quantificar aquest objectiu, utilitzarem una auto-avaluació del propi participant de l’activitat amb una escala tipus Likert.

Ítems d’autoavaluació

1. “Quan llegeixo informació sobre activitats (fulletons, cartells, programes…) em sento capaç d’escollir quina activitat m’interessa més”
2. Normalment, decideixo per mi mateix/a què fer a partir de la informació que he llegit, sense que algú altre decideixi per mi”
3. “Si tinc dubtes quan llegeixo un text funcional (horaris, tickets, cites…), primer intento aclarir-los rellegint abans de demanar ajuda
4. “Em sento prou segur/a per explicar als altres per què he prés aquesta decisió a partir del que he llegit”
5. Participar en aquestes activitats m’ajuda a sentir-me més autònom/a en les decisions del meu dia a dia
6. “En les activitats del Club social o d’altres espais, participo més activament (opino, proposo, decideixo) que abans.”
7. “Després de llegir la informació, em veig capaç de planejar com arribar a un lloc o com organitzar una activitat.”
8. “Quan el grup ha de decidir alguna cosa, m’atreveixo a dir què penso i a participar en la decisió”

Taula d’auto-avaluació

Referència bibliogràfica

Anthony, W [William]. A. (1993). Recovery from mental illness: The guiding vision of the mental health service system in the 1990s. Psychosocial Rehabilitation Journal, 16(4), 11–23. https://doi.org/10.1037/h0095655