L’enfocament constructivista ens proporciona un marc idoni i, un adient punt de partida per tal de dissenyar la nostre intervenció, donat que, entén l’aprenentatge com un procés actiu de construcció de significat a partir de la experiència i la interacció social (Monereo & Solé, 1999).

Tan bon punt es van plantejar les activitats i tasques per el desenvolupament de la intervenció psicopedagògica, vam tenir el suport incondicional de les professionals de la entitat. Tant l’educadora social com la integradora ha seguit les pautes marcades i han desenvolupat la intervenció amb eficiència. És a dir, han exercit una funció de guia (Coll, 1999).

La participació guiada, és a dir, tota aquella intervenció que suposa una situació educativa a la que s’ajudi a l’alumnat, en el nostre cas, als adults amb problemàtica en salut mental, proporcionar els recursos necessaris per tal de dominar progressivament les estratègies que s’han de posar en marxa (Bakken, et. al, 2021).

El fet constatat és que les professionals de la entitat han format part des de el principi del plantejament de la intervenció, han esdevingut una part important del procés i, per tant, això s’ha traduit en una implicació digna de ser reconeguda.

Referències bibliogràfiques:

Bakken, R. K., Næss, K.-A. B., Lemons, C. J., & Hjetland, H. N. (2021). A Systematic Review and Meta-Analysis of Reading and Writing Interventions for Students with Disorders of Intellectual Development. Education Sciences, 11(10), 638. https://doi.org/10.3390/educsci11100638

Monereo, C. [Carles] & Solé, I. (coords.) (1999) El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza (“Psicologia”) A Badia, A. [Antoni]; Mauri, T. [Teresa] i Monereo, C. [Carles] (coords.) La práctica psicopedagógica en educación no formal. 2004. Fundació UOC.

Solé, I. [Isabel] (1998) Estrategias de lectura. Editorial Graó. Barcelona

Per tal de reforçar la dimensió d’autonomia personal i participació comunitaria, es planteja incorporar un nou objectiu específic per l’assoliment de l’anomenada dimensió.

“Exercir l’autonomia en la presa de decisions quotidianes relacionades amb la lectura de textos funcionals i incrementar la participació activa en activitats de la comunitat”

Aquest objectiu s’alinea amb el model de recuperació en salut mental que determina la millora de la persona com un procés d’apoderament, d’autogestió del benestar i de construcció d’una vida plena i significativa, en què la persona recupera el control de la seva vida i participa activament en la comunitat (Anthony, 1993).

Per tal de mesurar i quantificar aquest objectiu, utilitzarem una auto-avaluació del propi participant de l’activitat amb una escala tipus Likert.

Ítems d’autoavaluació

1. “Quan llegeixo informació sobre activitats (fulletons, cartells, programes…) em sento capaç d’escollir quina activitat m’interessa més”
2. Normalment, decideixo per mi mateix/a què fer a partir de la informació que he llegit, sense que algú altre decideixi per mi”
3. “Si tinc dubtes quan llegeixo un text funcional (horaris, tickets, cites…), primer intento aclarir-los rellegint abans de demanar ajuda
4. “Em sento prou segur/a per explicar als altres per què he prés aquesta decisió a partir del que he llegit”
5. Participar en aquestes activitats m’ajuda a sentir-me més autònom/a en les decisions del meu dia a dia
6. “En les activitats del Club social o d’altres espais, participo més activament (opino, proposo, decideixo) que abans.”
7. “Després de llegir la informació, em veig capaç de planejar com arribar a un lloc o com organitzar una activitat.”
8. “Quan el grup ha de decidir alguna cosa, m’atreveixo a dir què penso i a participar en la decisió”

Taula d’auto-avaluació

Referència bibliogràfica

Anthony, W [William]. A. (1993). Recovery from mental illness: The guiding vision of the mental health service system in the 1990s. Psychosocial Rehabilitation Journal, 16(4), 11–23. https://doi.org/10.1037/h0095655

Ahir dilluns 22 de desembre es va portar a terme la entrevista de seguiment del pla d’intervenció per tal de copsar com s’està desenvolupant les activitats i si els objectius s’estan acomplint respecte a la programació plantejada.

El fet de fer aquest seguiment mitjançant la entrevista ens dona la oportunitat de valorar l’evolució de les variables clau de la intervenció com la implicació, els aprenentatges, el clima que s’est’a creant etc. En aquest sentit, una entrevista de seguiment a mitja intervenció també permet recollir indicadors qualitatius sobre expectatives, compromís i idoneïtat del les diferents parts implicades i, d’igual manera, ens aporta informació per reajustar aobjectius, activitats i rols mentre el projecte està en fase de desenvolupament (Monereo, et. al, 2006).

En aquesta trobada es posen de manifest i de forma sistemàtica tots els aspectes que ens permetran l’avaluació de la nostre intervenció. Cal destacar la bona predisposició de l’equip tècnic de Salut Mental Anoia en la implicació de la tasca i, més concretament amb la educadora social i tutora que sempre està disponible per resoldre qualsevol dubte o aportar el seu coneixement en la tasca educativa.

ENTREVISTA_SEGUIMENT_ 2025-12-23

Referències bibliogràfiques:

Badia, A. [Antoni]; Mauri, T. [Teresa] i Monereo, C. [Carles] (coords.) La práctica psicopedagógica en educación no formal. 2004. Fundació UOC.

El passat dimecres 3 de desembre, es va posar en marxa una adaptació tipogràfica de les tasques que s’administren als participants de l’activitat d'” Entrena-ment”.

Al grup destinatari de les activitats planificades, es van començar a visualitzar dificultats per llegir les tasques, degut principalment a la mida de les lletres. Per tal de minimitzar aquest fet i no provocar indirectament frustració i desmotivació en el participant, es van prendre mesures correctives amb l’objectiu de paliar aquesta  dificultat.

En contextos d’educació de col·lectius vulnerables, l’adaptació dels materials (incloent-hi tipografia més gran i disseny més clar i entenedor) forma part dels principis d’aprenentatge experiencial i funcional descrits per Knowles et al. (2014), que recomanen ajustar els recursos a les necessitats i limitacions reals de l’alumnat per afavorir l’autonomia.

L’utilització de lletres més grans i materials visualment accessibles no és només una adaptació formal, sinó una condició per garantir que la intervenció en comprensió lectora tingui un reflex real en l’autonomia i la presa de decisions dels participants. Aquesta intervenció va suposar un alt grau de satisfacció per part dels participants i les valoracions es podrien resumir en: “Ara sí que ho veig bé… ara no m’equivocaré…”

Aquesta circumstància fa pensar que, les intervencions psicopedagògiques han de tenir en compte la persona amb la què treballem i tenir en compte les seves necessitats en el moment de plantejar la mateixa intervenció. Per tal d’assolir una intervenció psicopedagògica de qualitat s’ha de centrar en la persona real i en el seu context, i no en programes abstractes desconnectats de les seves necessitats (Monereo i Sol, 1999; Badia et., al, 2004).

Referències bibliogràfiques:

Badia, A. [Antoni]; Mauri, T. [Teresa] i Monereo, C. [Carles] (coords.) La práctica psicopedagógica en educación no formal. 2004. Fundació UOC.

Monereo, C. [Carles] & Solé, I. [Immaculada] (coords.) (1999) El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza (“Psicologia”)

Knowles, M. [Malcom], Holton III, E [Elwood].F., & Swanson, R. [Richard] A. (2014). The Adult Learner: The definitive classic in adult education and human resource development (8th ed.). Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315816951

Ahir dimecres 26 de novembre de 2025, es va portar a terme les sessions 1 i 2 de les activitats programades per el projecte d’intervenció plantejat.

Recordem que la sessió 1, tenia la temàtica de “llegim l a realitat” on l’objectiu era identificar informai ció essencial en textos reals i aplicar-la a accions quotidianes. En el cas de la sessió 2, estava centrada en l’activitat 2, anomenada Indaguem? on l’objectiu era fer inferències correctes que es poden deduir llegint amb atenció. Com a comentari addicional cal assenylar que un participant en concret em va comentar que la lletra de la redacció de les activitats era massa petita. Vam acordar donar-li suport a la lectura i realització amb la col·laboració d’una de les educadores.

Es van dur a terme dues activitats en una mateixa sessió perquè la sessió programada per el dimecres 19 de novembre no es va poder realitzar donat que els i les participants de l’activitat estaven a una sortida de tot el dia.

Bona tarda, us deixo la planificació i disseny d’intervenció psicopedagògica realitzada per la millora de la comprensió lectora i l’autonomia de les persones amb problemàtica de salut mental del Club social Aidar. El fet de treballar aquest aspecte en aquest col·lectiu ajuda a minimitzar l’angoixa que produeix no interpretar informacions de la vida quotidiana com a factures, revisions de grau, folletons i informacions vàries que es troben en el dia a dia.

El disseny de les activitats s’ha focalitzat en aquest aspecte perquè les informacions que es desenvolupin a les activitats tinguin una contrapartida en el dia de les persones amb trastorn mental. Confiem que els resultats sigui ben satisfactoris!!

Fins ben aviat!

Un cop finalitzada la detecció i l’anàlisi de necessitats, toca donar un pas endavant per tal de definir el disseny d’intervenció psicopedagògica. I, és en aquest punt, on m’han sorgit dubtes donat que la necessitat detectada és més àmplia de la què podré abastir en el temps que desenvoluparé l’estada a l’entitat.

Valorar d’implantar un Pla d’alfabetització per els usuaris del servei de Club social per a persones amb diagnòstic en salut mental en aquest temps, no és realista. És aquesta la raó per la qual, em focalitzaré en portar a terme una intervenció en la competència de la comprensió lectora. Les tècniques de la entitat, em vam transmetre que suposava un obstacle per la vida quotidiana dels usuaris del servei, donat que, interpreten les informacions tant, institucionals, informes mèdics i, fins i tot correu ordinari, de manera errònia i els confón respecte al què realment vol dir aquell missatge. D’igual manera, suposa una font d’angoixa el no comprendre en la seva totalitat o en part el què els volen transmetre.

Per tot això, la contribució des de el nostre paper de psicopedagogs a minimitzar i desenvolupar aquesta competència, suposa un impuls per tal què els participants puguin assolir quotes normalitzades d’integració.