Bona nit a tots/es,

El passat 3 de desembre vaig desenvolupar la quarta dinàmica del pla d’intervenció, anomenada El cercle màgic. Aquesta tenia com a objectiu principal afavorir la consciència emocional i la reflexió personal dels infants mitjançant la creació d’un espai de calma al final de la jornada. Es tracta d’una proposta senzilla però significativa, orientada a ajudar els infants a identificar i verbalitzar les seves emocions, expressar experiències positives viscudes durant el dia i fomentar habilitats socials com el respecte del torn de paraula, l’escolta activa i l’empatia. Alhora, es buscava integrar aquest espai de reflexió emocional com un hàbit dins la rutina diària del centre.

La dinàmica desenvolupada ha consistit a realitzar una rotllana amb tot el grup un cop finalitzades les activitats del centre. En aquest espai, cada infant ha tingut l’oportunitat de respondre, de manera individual i respectant el torn de paraula, a dues preguntes clau: Com em sento? i Què és el que més m’ha agradat del dia?. La finalitat d’aquesta estratègia ha estat reduir el nivell d’activació després de la jornada, prendre consciència de l’estat emocional propi i posar el focus en aspectes positius del dia a dia.

Així mateix, ha estat possible començar a observar els primers resultats del treball emocional realitzat en les sessions prèvies del projecte. Alguns infants han mostrat una major facilitat a l’hora de reconèixer com se sentien i d’associar una emoció concreta amb una vivència personal, fet que evidencia un progrés en la consciència emocional i una interiorització gradual dels continguts treballats anteriorment.

Tot i que les professionals del centre valoren aquesta dinàmica com una pràctica necessària i rellevant —i manifesten que anys enrere ja s’havia implementat de manera habitual—, les característiques del funcionament del centre durant aquestes setmanes, marcades per la realització de tallers familiars i altres activitats que han ocupat el temps disponible, han dificultat la seva continuïtat. Per aquest motiu, de moment, només s’ha pogut dur a terme en una ocasió, amb la previsió de reprendre-la a partir del 14 de gener, després de les vacances de Nadal.

Malgrat haver-se realitzat únicament un dia, els resultats observats han estat força positius. Inicialment, alguns infants mostraven vergonya o certa resistència a expressar com se sentien o a compartir què els havia agradat més o menys del dia. No obstant això, a mesura que la dinàmica avançava, van anar adquirint més seguretat i fluïdesa en les seves intervencions. En aquest procés ha estat clau l’acompanyament de les professionals del centre i el meu propi, ajudant-los a posar paraules a les emocions i validant les seves vivències.

Cal destacar que, excepte un infant que no va voler verbalitzar com se sentia perquè estava enfadat, la resta van mostrar una bona predisposició a participar. Aquesta situació, lluny de considerar-se una dificultat, va esdevenir una oportunitat per observar la importància del respecte pels temps emocionals de cada infant i la necessitat d’un acompanyament ajustat. Durant la dinàmica es van evidenciar bones habilitats comunicatives i socials, com el respecte del torn de paraula, l’escolta activa i l’atenció envers les aportacions dels companys/es, contribuint a generar un clima de confiança i cohesió grupal.

Pel que fa a l’assoliment dels objectius, tot i la limitació temporal, es pot afirmar que s’han assolit parcialment. Els infants han pogut identificar i verbalitzar les seves emocions, expressar experiències positives viscudes durant la jornada i practicar habilitats socials bàsiques. Tanmateix, l’objectiu d’integrar hàbits de reflexió emocional com a part de la rutina diària del centre queda pendent, a l’espera de valorar si aquesta dinàmica es pot consolidar de manera estable en el funcionament quotidià.

Una possible proposta de millora per superar la dificultat de manca de temps seria incorporar aquesta dinàmica a l’inici de l’activitat, en lloc de situar-la al final de la jornada. En algunes ocasions, quan els infants es troben immersos en activitats que els resulten especialment motivadores, com el joc lliure o el joc simbòlic, mostren resistència a interrompre-les per iniciar una altra activitat. Situar l’espai de reflexió emocional a l’inici podria facilitar una millor disposició dels infants, assegurar-ne la continuïtat i afavorir una entrada més calmada i conscient a la dinàmica del centre.

Les valoracions per part de les professionals han estat positives, destacant que es tracta d’una dinàmica interessant i adequada per treballar les emocions i reforçar el vincle amb els infants. En aquest sentit, s’ha expressat la voluntat de donar-li continuïtat i observar-ne l’impacte a mitjà termini.

En definitiva, aquesta sessió posa de manifest la importància de generar espais de calma i reflexió emocional dins el context del centre obert. Tot i les dificultats organitzatives, la resposta dels infants i la valoració de l’equip professional reforcen la necessitat de continuar apostant per aquest tipus de dinàmiques com a eina clau per al benestar emocional i la convivència del grup.

Bona nit a tots/es,

El passat 10 de desembre vaig desenvolupar la tercera activitat anomenada “ Tots som especials”. Aquesta tenia l’objectiu d’afavorir el desenvolupament de l’autoconcepte i l’autoestima dels infants mitjançant una activitat creativa d’expressió personal. A través d’aquesta proposta s’ha buscat que els infants poguessin identificar i expressar qualitats, habilitats i característiques pròpies, potenciar una imatge positiva d’ells/es mateixos i fomentar l’expressió emocional, la creativitat, l’autonomia i el respecte per la diversitat.

L’activitat desenvolupada va consistir en dibuixar la pròpia mà en un full i escriure, en cadascun dels cinc dits, una qualitat, habilitat o paraula que els descrigués o que els agradés d’ells/es mateixos. Un cop finalitzada aquesta part, els infants han pogut decorar lliurement el full segons els seus gustos, promovent així la imaginació i la presa de decisions personals durant el procés creatiu. Tanmateix, al finalitzar aquesta activitat, alguns infants han decidit prendre el recurs a casa i d’altres guardar-lo en la carpeta que tenen al centre, d’aquesta manera poden veure’l sempre que ho desitgin.

Cal destacar que inicialment la sessió estava plantejada amb una metodologia diferent, que incloïa dues activitats més complexes a nivell lingüístic. Aquestes consistien: d’una banda, escriure una qualitat del company/a en un pètal que finalment formaria una flor conjunta, i l’altra part, identificar qualitats pròpies a partir de les lletres del nom de cada infant. Conjuntament amb l’educadora social del centre, es va considerar necessari adaptar la proposta tenint en compte el temps disponible i les característiques del grup. La complexitat del llenguatge i l’escriptura es va identificar com un factor que podia dificultar el desenvolupament real de l’activitat, motiu pel qual es va optar per simplificar-la.

Aquesta adaptació també va comportar que l’activitat fos realitzada pel grup d’infants d’entre 6 i 7 anys, mentre que els infants més petits duen a terme una altra activitat amb la resta de professionals del centre. Aquesta decisió va permetre oferir una atenció més individualitzada i un millor acompanyament durant el desenvolupament de la tasca.

En un primer moment, als infants els va costar entendre la dinàmica i trobar paraules que els descriguessin de manera positiva. Tot i això, amb l’acompanyament de l’educadora i el meu suport, van poder avançar progressivament en l’activitat. Per facilitar el procés, es va utilitzar una pissarra com a recurs compartit: els infants explicaven què volien expressar i, conjuntament, es buscava la paraula més adequada per escriure-la. Aquesta estratègia va afavorir la participació, la comunicació i el respecte pel torn de paraula.

El clima del grup ha estat molt positiu. En tractar-se d’un grup reduït, s’ha generat un ambient de confiança i col·laboració, on els infants s’han ajudat mútuament i han mostrat empatia davant les dificultats dels companys i companyes. El grau de satisfacció ha estat elevat, ja que els infants s’han mostrat participatius i implicats, tot i les dificultats inicials per expressar-se verbalment o per escrit. En alguns casos, s’ha observat que tendien a copiar paraules dels companys, fet que posa de manifest la necessitat de continuar treballant l’autoconeixement i el llenguatge emocional de manera progressiva.

Pel que fa a l’assoliment dels objectius, es considera que aquests s’han complert. Els infants han pogut identificar i expressar qualitats i habilitats personals, s’ha afavorit l’expressió emocional i s’ha reforçat el respecte per la diversitat i la valoració de les diferències individuals.

Aquesta sessió posa de manifest la importància de treballar l’autoconcepte i l’autoestima des d’edats primerenques. Els infants amb una autoestima més baixa acostumen a tenir més dificultats per afrontar els reptes quotidians i poden desenvolupar autocrítiques destructives que generen insatisfacció personal. Tal com assenyala Branden (2010), una autoestima elevada prepara millor les persones per afrontar dificultats, establir relacions sanes i desenvolupar-se emocionalment. Així mateix, Montoya i Sol (2001) destaquen que l’autoestima ens nodreix i ens permet gaudir dels entorns i situacions en què ens trobem.

Finalment, aquesta sessió m’ha fet reflexionar sobre la necessitat d’incorporar, en futures intervencions, dinàmiques més lúdiques i basades en el joc per treballar l’autoconcepte i l’autoestima. Tot i que l’escriptura és una habilitat essencial i aporta beneficis, pot limitar l’expressió emocional en alguns infants. Per aquest motiu, considero que combinar activitats creatives amb propostes més vivencials pot afavorir una participació més espontània i significativa.

En definitiva, la valoració global de la sessió és positiva i aporta aprenentatges rellevants per continuar ajustant i millorant el pla d’intervenció i futures actuacions, reforçant la importància de treballar l’autoestima de manera continuada i adaptada a les necessitats reals dels infants del centre obert.

Referències bibliogràfiques

Branden, N. (2010). Cómo mejorar su autoestima. Paidos Iberica.

Montoya, M. Á., & Sol, C. E. (2001). Autoestima. Estrategias para vivir mejor con técnicas de PNL y desarrollo humano. México: Pax México.

Al llarg de la implementació del pla d’intervenció al centre obert, s’ha fet especialment evident la importància de la gestió emocional com a element clau per al benestar dels infants, les relacions entre iguals i el seu correcte desenvolupament personal i social. Les diferents sessions han permès observar com les emocions són presents de manera constant en el dia a dia del centre i com la manera de gestionar-les influeix directament en la convivència i el clima grupal.

En aquest context, les activitats centrades en les emocions han anat més enllà de simples exercicis educatius, esdevenint autèntiques oportunitats perquè els infants desenvolupin una consciència emocional que els acompanyarà al llarg de la seva vida. Tal com destaca Cassà (2005), treballar de manera sistemàtica el reconeixement i la gestió de les emocions des d’edats primerenques permet assentar les bases d’un desenvolupament saludable i equilibrat, preparant els infants per afrontar els reptes futurs amb més confiança.

Durant el desenvolupament de les activitats, els conflictes han esdevingut una oportunitat d’aprenentatge. Lluny de ser entesos com un obstacle, han permès posar en pràctica les dinàmiques i estratègies treballades al llarg de la intervenció, facilitant que els infants poguessin aplicar els recursos de gestió emocional en situacions reals.

D’aquesta manera, les activitats proposades han ofert espais per reconèixer les pròpies emocions i avançar cap a la comprensió que aquestes són necessàries i han d’aparèixer, però que cal aprendre a gestionar-les de manera adequada. Durant aquest procés, i al llarg de la meva estància en les pràctiques, s’ha posat de manifest que no tots els infants disposen del mateix nivell d’habilitats emocionals. Així mateix, alguns s’han mostrat molt participatius i motivats, mentre que d’altres han evidenciat certa resistència a participar o a implicar-se en les dinàmiques. Aquesta resistència no s’ha entès com una limitació de la intervenció, sinó com una font d’informació rellevant que permet repensar les estratègies utilitzades i explorar noves formes de motivar i incloure tots els infants.

Un altre aspecte destacable que ha aparegut al llarg de la intervenció és que el desenvolupament de la regulació emocional no depèn únicament de l’infant, sinó que es construeix a través de la interacció amb la família, els iguals i els adults de referència del centre. Aquests agents contribueixen a configurar la manera com les emocions es manifesten i s’expressen, així com les estratègies que s’utilitzen per gestionar-les de forma respectuosa i segura segons cada situació. Tal com assenyalen Gross i Muñoz (1995), la presència de respostes desadaptatives per part dels adults pot dificultar que els infants desenvolupin estratègies adequades de regulació emocional, fet que reforça la importància de la coherència educativa i el modelatge positiu.

Una altre dificultat observada ha estat el llenguatge i l’expressió escrita, especialment a l’hora de posar paraules al que senten. Tot i això, aquesta limitació no ha estat un impediment pel desenvolupament de les activitats, sinó que ha mostrat la necessitat de treballar aquestes habilitats de manera transversal i progressiva. La dificultat per verbalitzar les emocions és esperable en aquestes edats, però esdevé un aspecte clau a treballar per afavorir, a llarg termini, una millor competència emocional.

D’aquesta manera, la intervenció ha evidenciat la necessitat de donar continuïtat al treball de la gestió emocional dins del centre. Tot i la bona predisposició i la participació dels infants, s’observa que encara presenten dificultats per identificar i expressar les emocions, fet que reforça que l’educació emocional ha de ser un procés sostingut en el temps i integrat de manera transversal en les dinàmiques quotidianes del centre.

Bona tarda a tots i totes,

El passat 3 de desembre vaig desenvolupar la segona activitat anomenada “La roda de la calma”. Aquesta tenia com a objectiu principal treballar la regulació emocional amb els infants d’entre 4 i 7 anys del centre obert. I es va estructurar en dues parts diferenciades.

En primer lloc, es va dur a terme la visualització del vídeo “La tècnica de la tortuga”, que presenta una estratègia senzilla i adaptada a la infància per afrontar situacions de desbordament emocional. Durant aquest moment, els infants van mostrar bona capacitat d’atenció i comprensió, i posteriorment van participar activament en el debat, reconeixent els passos descrits en el vídeo i reflexionant conjuntament maneres que els ajuden a recuperar la calma. Durant aquesta conversa, es va observar el respecte pel torn de paraula, l’escolta activa i la capacitat de reconèixer i valorar les aportacions dels companys.

Aquest procés d’interacció social i construcció compartida del coneixement s’alinea amb les aportacions de Vygotsky (1978), qui destaca la importància del treball col·laboratiu i de la interacció social com a motor del desenvolupament individual. En aquest sentit, l’activitat va permetre que els infants aprenguessin no només de l’adult, sinó també dels seus iguals, compartint experiències, estratègies i significats al voltant de la regulació emocional.

En la segona part de l’activitat, els infants val elaborar conjuntament un mural en forma de roda, on van plasmar diferents estratègies de regulació emocional que els ajuden quan se senten desbordats. Cada infant va ser capaç d’identificar i verbalitzar almenys una tècnica de regulació emocional, i va reconèixer positivament les estratègies proposades pels companys/es, valorant-les i respectant-les. El procés de creació va fomentar la creativitat, l’autonomia i el sentiment de pertinença, ja que els infants van percebre el recurs col·lectiu i propi, al qual poden recórrer sempre que ho necessitin.

Durant el desenvolupament de l’activitat van sorgir situacions espontànies que van posar de manifest la importància de les estratègies treballades. Davant de petits conflictes entre iguals, conjuntament amb l’acompanyament de les professionals, els infants van ser capaços de continuar l’activitat de manera positiva, sense enfadar-se ni abandonar la tasca. Aquest fet evidencia la funcionalitat del recurs i la transferència immediata dels aprenentatges emocionals a situacions reals.

A més, els infants van ser capaços d’identificar i donar importància a les emocions treballades en l’activitat anterior, fet que posa de manifest la necessitat de treballar la regulació emocional de manera transversal i continuada. Tal com assenyala Bisquerra (2000), l’educació emocional ha de ser entesa com un procés educatiu continu i permanent, orientat al desenvolupament de competències emocionals que permetin afrontar els reptes de la vida i augmentar el benestar personal i social. En aquesta línia, Bisquerra (2009) destaca que integrar l’educació emocional com a part del desenvolupament integral de la persona millora les relacions interpersonals i afavoreix la resiliència.

Des d’aquesta perspectiva, el nostre rol com a psicopedagogues sociocomunitàries adopta un paper essencial, impulsant els processos participatius que situen l’infant com a subjecte actiu del seu propi desenvolupament, afavorint el seu creixement personal. Així bé, podem dir que l’educació emocional esdevé un eix primordial per al benestar i la resiliència, contribuint a la construcció d’entorns més segurs, afectius i equitatius.

Pel que fa a l’avaluació de la intervenció, el grau de satisfacció ha estat molt elevat. Els infants reconeixen la roda de la calma com a un recurs positiu i útil, mostren interès per utilitzar-la en situacions de desregulació i expressen satisfacció pel fet d’haver-la elaborat conjuntament. Les sensacions generals de l’activitat han estat de participació, implicació i cohesió grupal.

Així bé, aquesta activitat ha reforçat la importància de treballar l’educació emocional mitjançant intervencions emocionals significatives, contextualitzades i sostingudes en el temps, així com treballar de manera transversal, en les dinàmiques quotidianes del centre, les competències desenvolupades en el projecte “El món dels sentiments: Aprendre a reconèixer, compartir i gestionar les emocions”.

Referències bibliogràfiques

Bisquerra, R. (2000). Educación emocional y bienestar. Barcelona: Praxis.

Bisquerra, R. (2009) Psicopedagogia de las emociones. Síntesis

Vygotsky, L. S. (1978). Mind in Society: The Development of Higher Psychological Processes. Cambridge, MA: Harvard University Press.