Un cop finalitzada la detecció i l’anàlisi de necessitats, toca donar un pas endavant per tal de definir el disseny d’intervenció psicopedagògica. I, és en aquest punt, on m’han sorgit dubtes donat que la necessitat detectada és més àmplia de la què podré abastir en el temps que desenvoluparé l’estada a l’entitat.

Valorar d’implantar un Pla d’alfabetització per els usuaris del servei de Club social per a persones amb diagnòstic en salut mental en aquest temps, no és realista. És aquesta la raó per la qual, em focalitzaré en portar a terme una intervenció en la competència de la comprensió lectora. Les tècniques de la entitat, em vam transmetre que suposava un obstacle per la vida quotidiana dels usuaris del servei, donat que, interpreten les informacions tant, institucionals, informes mèdics i, fins i tot correu ordinari, de manera errònia i els confón respecte al què realment vol dir aquell missatge. D’igual manera, suposa una font d’angoixa el no comprendre en la seva totalitat o en part el què els volen transmetre.

Per tot això, la contribució des de el nostre paper de psicopedagogs a minimitzar i desenvolupar aquesta competència, suposa un impuls per tal què els participants puguin assolir quotes normalitzades d’integració.

L’altre dia, la meva coordinadora em va explicar que hi havia una coordinació multidisciplinària sobre una de les infants que atenem al recurs. Normalment, a aquestes reunions no hi assistim, ja sigui perquè se celebren fora de l’horari laboral o perquè només hi participen els referents dels serveis. En aquesta ocasió, però, em va proposar d’assistir-hi i em va animar a presentar-me com a psicopedagoga en pràctiques.
Quan vam arribar a l’institut, la meva coordinadora em va presentar i em va fer molta il·lusió que ho fes referint-se a mi com a psicopedagoga, tot i que també va aclarir que actualment treballo al servei com a educadora referent.
A la reunió hi van assistir diversos professionals: el tutor, el coordinador pedagògic de 3r i 4t d’ESO, la referent de Serveis Socials Bàsics (SSB), la referent del SIS, la psicòloga del SOAF, una professional del CSMIJ, el professional de pantalles i jo.
He de reconèixer que estava força nerviosa. Em vaig preparar la informació que volia compartir, però la meva principal por era el posicionament, ja que era la meva primera reunió amb tants professionals i no sabia si el que diria seria adequat.
Tot i això, em va sorprendre positivament la naturalitat i la proximitat amb què tothom es va expressar. Vaig poder aportar informació concreta sobre la jove, fruit de la meva intervenció directa amb ella durant la setmana i per primer cop vaig parlar des d’una mirada més profunda i educativa. Crec que això va agradar tant a la meva coordinadora com a la referent de Serveis Socials, amb qui ja havia pogut treballar prèviament. També vaig sentir-me escoltada i valorada, especialment per la psicòloga del SOAF que atén la mare, ja que moltes de les informacions que li exposava les relacionava amb els resultats de la seva intervenció i amb els objectius que es planteja amb ella.
Malgrat això, encara em sento una mica insegura en aquests espais, ja que percebo que em falta experiència a l’hora de parlar i posicionar-me. Hi va haver moments en què crec que hauria pogut expressar més la meva visió, però vaig optar per callar per manca de seguretat.

Tot i així, considero que ha estat una experiència molt enriquidora que m’ha ajudat a prendre consciència del rol psicopedagògic i de la importància de la comunicació interprofessional.

Bon dia, em dic Maria Dolors i el dia 24 d’octubre vaig començar una nova etapa: les pràctiques del màster en psicopedagogia al servei d’intervenció socioeducativa de Sitges.
L’inici va ser una experiència curiosa i alhora significativa, ja que és el mateix lloc on treballo habitualment com a educadora referent. Per això, vaig viure aquest primer dia amb una sensació estranya perquè passava de tenir un rol professional consolidat a adoptar el paper d’estudiant en procés d’aprenentatge.
Durant el primer dia, vaig seure amb la meva coordinadora per parlar sobre com enfocaríem les pràctiques i vam comentar els objectius, les expectatives i les possibles línies de treball.  Durant aquesta conversa em vaig adonar que un dels reptes principals que ja he identificat i haig de canviar, és la meva mirada perquè he de deixar de veure el context des del punt de vista de l’educadora i començar a fer-ho des del rol psicopedagògic. Rol que implica ser més analítica i tenir una visió sistèmica i global del servei.
Aquesta nova perspectiva això sí, em suposa una dificultat inicial, ja que tendeixo a detectar les necessitats immediates (com la manca de temps o de recursos), però l’objectiu al final és poder ampliar la mirada per identificar necessitats més profundes i estructurals del context.
El primer dia però, va ser tranquil, ja que el vàrem dedicar sobretot a posar-nos al dia, contextualitzar la situació actual dels casos i començar a planificar com vull organitzar el meu procés de pràctiques.
Com diu Planella, la psicopedagogia no pot limitar-se a mantenir o reproduir maneres de fer, sinó que ha d’estar orientada a innovar, transformar i generar canvi (2021,p.22). Per aquest motiu afronto aquesta nova etapa amb la voluntat d’aprendre, mirar diferent i generar canvi en el meu context professional.

Referència:
Planella, J.(2021) Projectar i altres accions psicopedagògiques. [Recurs d’aprenentatge]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya.